Sembrem idees, reflectim realitats

«M’has robat la llengua» és la frase que li etzibà un nadiu al novaiorqués Arthur Albers, després que aquest captara en una gravadora part de la bellesa dels cants i les músiques d’una tribu en el cor d’Àfrica i el reproduïra amb l’aparell. Albers, guaità la cara indignada d’aquell home i agafà un espill que guardava en la butxaca. Li demanà al nadiu que traguera la llengua perquè es quedara tranquil en veure que la llengua continuava en el seu lloc.

I la nostra llengua? En quin lloc es troba quatre anys després de l’orfandat de Ràdio Televisió Valenciana? Han passat quatre llargs anys de llengua robada als mitjans de comunicació públics. Quin serà el futur del valencià en À Punt Mèdia? En Escola Valenciana desitgem que el nou ens comunicatiu encapçalat per Empar Marco faça un relat de l’actualitat més digna i fidel que la seua germana major i, per descomptat, volem que els continguts siguen íntegrament en valencià. Necessitem potenciar l’ús social del valencià i donar a conéixer la diversitat territorial.

Des d’Escola Valenciana volem aportar la nostra llavor per reflectir la nostra llengua i la nostra identitat. Amb la idea de captar una gran varietat de veus i reflectir les realitats que trobem en les comarques del nostre país hem donat forma a una revista d’Escola Valenciana: el Sembra. Reprenem el testimoni de les companyes i els companys que van encetar aquesta publicació l’any 1994 i que, malauradament, es va interrompre el 2007. Ara, deu anys més tard, reviscolem el Sembra. I ho fem amb molta estima, amb idèntica il·lusió que quan va nàixer. La nostra Sembra pren el títol dels quaderns escolars de l’escola de Sant Joan de Moró del mestre amic Enric Soler i Godes. Mai no perdem de vista els referents. Ens sumem a l’esforç d’aquelles mestres i aquells mestres que fa 50 anys van introduir el valencià a l’escola i treballaren per la renovació de l’escola valenciana. Aquest conjunt de docents es van atrevir a desafiar el franquisme i van fer front als continguts corcats del règim amb la pedagogia de Célestin Freinet. L’escola havia de formar xiquetes i xiquets creatius, amb valors de solidaritat, justícia i esperit crític, que es qüestionaren el món i el transformaren per assolir la igualtat.

Arxius adjunts

Comments ( 0 )

    Leave A Comment

    Your email address will not be published. Required fields are marked *